Les misèries del futbol i crida al valencianisme
Sí, ho sé, davant la situació d'emergència sanitària, social i econòmica sense precedents de les últimes dècades, preocupar-nos pel futbol no és que ho considere una de les prioritats per a la societat, l'important ara és eixir d'esta situació com més prompte millor. Primer de tot, vull solidaritzar-me amb totes les persones que estan patint el virus i amb les que han perdut un ésser estimat, no em puc imaginar la sensació que ha de sentir una persona que no pot donar el seu últim adéu al seu iaio, mare, germà o amiga. També donar les gràcies als treballadors i treballadores que estan en primera línia i ho estan donant tot perquè puguem seguir amb les nostres vides de la millor manera possible. Si escric este text és pel profund fàstic i ràbia que em produeix la gentola que controla el futbol espanyol, el qual no és més que un negoci per a ells. Per tant, considere necessari (i un desfogo) criticar públicament el menyspreu abocat per part de la indústria del futbol cap a